web de l'artista CRESPI I ALEMANY

GUILLEM CRESPÍ I ALEMANY, L’ART DE COMPONDRE I DESCOMPONDRE ELS COLORS

Maria de la Pau Janer

La pintura de Guillem Crespí i Alemany revoluciona els colors. A cada quadre, un cromatisme excepcional es converteix en autèntic protagonista. És protagonista allò que concentra la força, que ens
captiva la mirada, que ens sorprèn amb la seva intensitat. Els colors es trenquen damunt el llenç.

L’omplen de taques que no són mai fruït de l’atzar, sinó d’una mà sàvia que es mou amb destresa pels camins de la tela, que coneix la combinació de les tonalitats i hi juga amb una gran capacitat de
sorprendre’ns. Milers d’esquitxos coloraines es combinen amb una màgia i encert.

En un fons que és una explosió colorista, profundament seductora, hi destaca un objecte. Un objecte que representa tot un món de referències, que amaga una història que el pintor envolta d’un esclat lluminós. A vegades es tracta d’un instrument. Les guitarres, els pianos, les trompetes, les flautes i els violins són presències rotundes i desdibuixades alhora. Instruments abandonats a la tela, com sí algú els hi hagués deixat per evocar-nos melodies que ens acompanyen al cor. A vegades, són animals que destaquen del fons del quadre i ens atreuen com un imant. Hi ha la sargantana feta que ens evoca Formentera, on es confonen amb les roques de les platges. Hi ha els galls esplèndids, que ens ofereixen
perfils altius o pensarosos. En altres ocasions, són objectes evocadors d’universos: la bicicleta, el símbol de la infantesa lliure, de la joventut entre caminois com rius; el balancí on tantes on tantes vegades ens hem gronxat, mentre pensàvem la vida; la taula parada, amb la gerra d’aigua fresca i les copes que conviden a calmar la set; el cistell ple de fruita, una invitació al plaer de la vida, a mossegar el que ens ofereix; el ramell de tomàquets, les carxofes, les llimones o les referències al menjar, plaer
dels sentits i de la vista.

Guillem Crespí i Alemany juga amb les formes d’expressió plàstica figurativa i sap desdibuixar-les, difuminar- les, mesclar-les en un decorat de colors. La combinació de formes concretes i abstractes serveix per destacar-les totes, per accentuar-ne la rotunditat. Res no absorbeix res, sinó que ho potencia.

Per això, ens mostra la màgia de l’evocació oberta i subtil feta a partir d’un objecte, que ens descompon mil vegades la tela per tornar a compondre’s amb una autenticitat que arriba a emocionar-nos.