web de l'artista CRESPI I ALEMANY

LA PINTURA DE CRESPÍ I ALEMANY

Guillem Àngel Crespí i Alemany ( Santa Margalida, 1963), és un pintor conegut per la seva originalitat, que no deixa indiferent a l’espectador. A mi m'és difícil catalogar-lo en una escola pictòrica tradicional. Està entre el naturisme, el realisme, el postimpresionisme, l' "Action Painting"... De totes elles n'ha fet una simbiosi que és el seu estil
personal.

Amb els tres elements bàsics que empra: la tinta, l'aigua i la pintura acrílica, ha aconseguit obres que van més enllà dels objectes representats. Les seves pintures evoquen sons, olors, produeixen sensacions, records, ens fan pensar. Són expressions policromes d' emocions.

Si l' estètica de l' "Action Painting" posava l' èmfasi en el propi acte de pintar, al marge de qualsevol aspecte expressiu o representatiu que pogués posseir, Crespí i Alemany l' aplica a allò que ell interpreta per a les seves obres, dotant-les d' una atmosfera peculiar, única i inimitable.

Si la pintura és l'art que estimula la imaginació, ell pintant un gall que canta quan anuncia la primera llum del dia, et desperta i t'anima a emprendre amb optimisme les feines. Tres violins i notes per l'aire a mi m'evoquen una simfonia oïda en la gran sala del Conservatori de Moscou. Sobre la superfície rugosa preparada amb diferents materials ( paper, arena, aigua i pintura acrílica) emprant la tècnica del "dripping" sorgeix el que sembla un camp de flors en primavera, o que les notes surtin dels seus instruments escampats per tota l' obra.

La seva pintura és inconfusible.

Els diferents colors, les diferents tonalitats, l'explosió d' art que surt de ses mans, acaba escampada sobre la tela o sobre el paper tal i com ho faria Pollock. Aquesta necessitat de tacar, de veure que l'aigua corre i els colors van unint-se o separant-se, et fan sentir la gran alegria, la gran
qualitat humana i el coneixement de la tècnica.

Encara que la temàtica no és abstracta, ja que Crespí i Alemany diu que pinta allò que veu i ho interpreta a la seva manera, jo afegeixo que pinta
el que veu i el que estima i això és la família, el poble, les joguines, les idees, el que creu que mereix que perduri a la retina dels espectadors.

Segueix la tradició del seu padrí Guillem Crespí i Coll " Es panderer " qui amb les seves gloses deixà una empremta en la història de la cultura
mallorquina.

Can Picafort novembre de 2006

Eloina Rapp Lantaron
Doctora en Historia.