




 |
|
PIGMENTS DE TARDOR. Per Xisco Barceló
He pogut viure la progressió de la pintura de Guillem, l'atreviment, l'evolució, la fe en el que experimenta fins a altes hores de la nit. Nits de llunes groguenques, de viatges a l'ingeni, de camins cap als estímuls.
Sempre em sorprèn la seva clarividència, la seva anarquia espontània.El ramell de sensibilitat que penja al voltant de la seva presència.
Guillem, domina les pautes del temps amb capacitat analítica i pragmàtica. La seva plàstica engendra cèl·lules hipertròfiques.La química entre ell i el seu treball es troba a l'equilibri analògic entre el cel i la terra.
S'obri la porta,
entra una brisa vilera,
vola una cortina,
i de fons algú manté una conversa.
El llenguatge dels seus pigments un dia de tardor...
...magnetisme... |
|
 |