Carme Riera - web de l'artista CRESPI I ALEMANY

Paraules per acompanyar la pintura i l' escultura de Guillem Crespí

Em demana  Guillem Crespí i Alemany unes paraules per tal d' acompanyar la seva exposició. Tot i que la seva obra no necessita cap tipus de presentació ni menys encara d' aval perquè per ella mateixa és importat i força reconeguda, complesc amb molt de gust l' encàrrec, com admiradora d' aquest pintor i escultor mallorquí.
Durant molt de temps, i en especial a les acaballes del segle XIX i principis del XX,  un seguit de pintors nacionals i internacionals visitaren Mallorca atrets, especialment per la llum illenca que intentaren traslladar als seus quadres.  L' interès per captar la llum és, al meu entendre, l' element que uneix, per exemple, el grup de pintors que s' instal·len a Pollença - Anglada Camarasa, Cittadini, Bernaregi o els que visiten els mateixos indrets i ho corroboren a les seves teles,  com Rusiñol o Mir. Tal vegada un dels secrets essencials de la bellesa és, precisament, la llum que emana, una llum que també i tan bé sap copsar Guillem Crespí.
Crespí és de Santa Margalida, això vol dir del Pla de Mallorca, el poble- no els dominis del seu ajuntament al qual pertany el desastre urbanístic de Can Picafort i Son Serra de Marina- no ha sofert l' envestida turística que n' ha contaminat tants d' altres i la vida tranquil·la dels seus habitants,  encara bastant lligada als treballs i els dies, juga a favor de l' obra del nostre artista. A Santa Margalida hi té l' estudi  on pot treballar sense sorolls ni impediments, pendent només de convertir en  pintura i escultura la seva interpretació del món.
Si algú em preguntés quins elements són  fonamentals en aquesta interpretació diria, que, a  bandada de l' entorn ofert pels fruits de la terra que l' envolta, tan presents en la seva trajectòria, la música ocupa un paper destacadíssim.  Com poden la pintura i l' escultura interpretar música? Crespí resol el seu concert pictòric oferint-nos els instruments dels quals surt. Empra les seves formes per tal d' evocar  els sons que ens permetin gaudir de la lectura d' uns determinats pentagrames.
La interrelació entre les diverses arts han preocupat i ocupat als artistes, i de manera especial  als simbolistes que intentaren fins i tot organitzar concerts d' olors. Jo crec que la voluntat pictòrica i escultòrica de Guillem Crespí no és lluny de cercar correspondències entre les arts diverses i aquestes correspondències els nostres sentits les capten de manera sinestèsica, ja que de la seva pintura i  escultura  surt música que sentim amb els ulls, mentre contemplem la seva obra.
Als tons de la paleta de Crespí hi ha una preferència pels colors de la natura, els ocres,  marronencs de la terra, els grisos dels cels de l' hivern serveixen de rerefons de l' objecte que esdevé subjecte del quadre que de vegades podríem considerar un bodegó si entenem com a tals la pintura d' objectes de tan llarga tradició a l' art occidental.
Els bodegons sovint tenien un sentit simbòlic - present ja en els que podem considerar com antecedents, em referesc als trobats a les tombes dels antics egipcis- que   s' intensificà a partir de l' edat mitjana amb la presència d' algun element, bé fora un crani o un animaló fastigós- un ratolí, una mosca o un escarabat, com podem veure, per exemple, a la pintura de Flegel, un pintor que a mi m' entusiasma- que entre flors, fruits o menjars deliciosos introdueix un element inquietant, negatiu o contaminador. Tot és efímer i caduc, ens  adverteix, i en conseqüència la nostra existència està amenaçada, tal i com  més endavant destacaran les "vanitas" que tants cops apareixen a la pintura barroca.. En certa mida ve a dir el mateix que la sentència clàssica: latet anguis in herba, entre les flors glateix la serp...
A partir del segle XVIII, els bodegons, que es segueixen conrreant, van perdent les connotacions simbòliques o fins i tot al·legòriques de l' època barroca i serveixen  als pintors per destacar els objectes que els atrauen i alhora experimentar amb la tècnica, construint i deconstruit, penso amb Picasso, Braque o Gris que també empraren instruments musicals, igual  que Guillem Crespí.
El joc amb els rerefons, les tècniques mixtes, les líniess que suggereixen els contorns dels instruments, que de vegades pareixen surar dins una atmosfera màgica, són aspectes personalíssims que situen els bodegons de Guillem Crespí en la història de l' art contemporani.

Carme Riera